La globalització ens ha obert noves oportunitats, però sovint també comporta una sèrie de riscos que cal conèixer. El 14 de juliol de l’any passat, els serveis estatals van alertar de l’entrada d’un lot de síndries procedents del Marroc que superaven en més de 25 vegades el màxim permès de “metonil”, un insecticida que pot provocar efectes nocius per a la salut. Aquest fet i altres de semblants van provocar una onada de malestar que a partir de França es va anar estenent per tot Europa.
Les protestes dels agricultors europeus i del nostre país han estat un tema candent, recentment. Els tractors van ocupar carreteres i carrers i, malgrat algunes controvèrsies al voltant de les seves reivindicacions, la majoria dels ciutadans donem suport a les seves demandes. Aquestes demandes són complexes i presenten alguns matisos en relació als diferents països. El que sí que queda clar és que la problemàtica dels agricultors espanyols és una qüestió crucial, que afecta tot el sector agrari. Les principals demandes, segons les organitzacions convocants, són:
- Política Agrària Comuna (PAC): Els agricultors demanen una rebaixa de les exigències de la PAC, que és la política agrària de la Unió Europea. Això inclou una millora en els pagaments directes als agricultors i una major flexibilitat en les regulacions.
- Llei de la cadena alimentària: Els agricultors volen que es compleixi la llei de la cadena alimentària, que prohibeix pràctiques deslleials i garanteix que els preus dels productes agraris cobreixin els costos de producció. Això inclou eliminar l’anomenada “venda a pèrdues” per als agricultors.
- Impostos sobre el gasoil agrícola: Els agricultors demanen el manteniment de la rebaixa d’impostos sobre el gasoil agrícola. Aquesta mesura és crucial per al funcionament eficient de les explotacions agràries.
- Ajuts per la sequera: Espanya pateix sequeres periòdiques, i els agricultors sol·liciten ajuts específics per fer front a aquesta situació.
- Mercat desregulat i importacions a baix preu: Els agricultors volen modificar un mercat desregulat que importa productes de tercers països a preus baixos i amb normatives desiguals. També demanen un augment dels controls a la importació del Marroc.
- Burocràcia i costos ambientals: Els agricultors busquen una flexibilització de la burocràcia i una reducció dels costos ambientals derivats de la pròxima PAC.
- Assegurances agràries: Demanen un pressupost reforçat per a les assegurances agràries per fer front a les sequeres i altres fenòmens meteorològics adversos.
Com podem observar, la problemàtica dels agricultors europeus és un tema complex, que inclou diversos factors com la sostenibilitat ambiental, la volatilitat dels preus, la competència internacional, les polítiques agrícoles, i les condicions laborals. En aquest context, l’Economia del Bé Comú (EBC) ofereix un marc que pot ajudar a abordar alguns dels problemes més destacats, com podem veure quan analitzem la relació que hi ha entre aquestes problemàtiques i els principis de l’EBC:
- Sostenibilitat ambiental: Els agricultors europeus sovint s’enfronten a reptes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, com el canvi climàtic, la degradació del sòl, i la pèrdua de biodiversitat. L’EBC promou pràctiques agrícoles sostenibles que respectin els límits ecològics i fomentin la biodiversitat. Això inclou la rotació de cultius, l’agricultura orgànica, i la reducció de l’ús de productes químics nocius.
- Volatilitat dels preus: Els preus dels productes agrícoles poden ser extremadament volàtils, tot afectant els ingressos dels agricultors. L’EBC posa èmfasi en la creació de xarxes de suport local i de cooperatives que puguin ajudar a estabilitzar-ne els preus i garantir una distribució més equitativa dels beneficis. A més, promou una economia basada en la proximitat, que redueix la dependència de mercats globals volàtils.
- Competència internacional: Els agricultors europeus sovint han de competir amb productes més barats, provinents de països on els costos de producció són més baixos. L’EBC defensa el comerç just, que implica pagar preus justos per als productes i assegurar condicions laborals dignes. Això ajuda a protegir els agricultors locals de la competència deslleial.
- Polítiques agrícoles: Les polítiques agrícoles de la Unió Europea (com la PAC) tenen un gran impacte en els agricultors. Tot i que aquestes polítiques sovint intenten equilibrar el suport als agricultors amb la sostenibilitat ambiental, poden beneficiar més els grans propietaris que els petits agricultors. L’EBC advoca per polítiques que afavoreixin els petits agricultors i fomentin la diversitat agrícola i la sobirania alimentària.
- Condicions laborals: Les condicions laborals en el sector agrícola poden ser dures, amb treballs estacionals i salaris baixos. L’EBC promou la justícia social i la dignitat en el treball, advocant per millors condicions laborals, salaris justos, i seguretat en el treball per als treballadors agrícoles.
- Innovació i educació: La innovació i l’educació són claus per a l’adaptació i la resiliència dels agricultors. L’EBC fomenta la cooperació i la transferència de coneixements entre agricultors, així com la formació en pràctiques agrícoles sostenibles i tècniques de gestió eficients.
- Comunitat i participació: L’EBC posa un gran èmfasi en la comunitat i la participació democràtica. Això es tradueix en una major implicació de les comunitats locals en la presa de decisions sobre la gestió dels recursos agrícoles, tot promovent una economia més participativa i inclusiva.
A més l’Economia del Bé Comú té els procediments a implementar i els instruments necessaris per avaluar-los com el Balanç del Bé comú.
Si ens fixem en el punt de partida de l’article, els pesticides, en l’actualitat es produeixen en el món una quantitat d’aliments suficients per alimentar més de dues vegades la població actual. Malgrat això, segons l’edició 2023 de l’informe “L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món 2023” de l’ONU, entre 691 i 783 milions de persones patien fam el 2022, cosa que representa un augment de 122 milions de persones en comparació al 2019, mentre es llencen milers de tones d’aliments cada dia. Hi ha una qüestió que sembla que no té encara una resposta clara i és: Es podria alimentar tota la població mundial amb una agricultura sense pesticides? Les respostes són diverses, però un grup important d’investigadors considera que és factible i això obre una escletxa d’esperança.
Pel que fa a les diferents normatives i la competència deslleial d’altres països, especialment dels menys desenvolupats, creiem que és convenient recordar l’espoliació de les seves reserves de matèries primeres -que moltes vegades han sofert i encara continua- per ara negar-los la possibilitat de competir en els mercats internacionals. Des de l’EBC pensem que l’aplicació d’una eina com el Balanç del Bé Comú, que valora tots els apartats que hem comentat anteriorment, i no tan sols a les diferents explotacions d’aquests països sinó també a les explotacions europees, solucionaria gran part d’aquest problema i és responsabilitat de la UE i dels estats membres la seva implantació.
Com a conclusió, creiem que integrar els principis de l’Economia del Bé Comú en l’agricultura europea pot oferir solucions als problemes que enfronten els agricultors. Amb tota seguretat, a través de pràctiques sostenibles, la creació de xarxes de suport, el comerç just, i polítiques més inclusives, es pot construir un sistema agrícola més just, resilient i sostenible.
Foto: Gerard Vilà – emporda.info