Girona, 22 i 26 de novembre de 2024

Dins el procés de canvi socioeconòmic en què estem immersos ens cal pre-veure col.lectivament la destinació i estratègies de tot plegat. Amb aquesta premissa, vam organitzar -amb la Comunalitat del Güell–  el Cicle Economia per les persones i el bé comú, al CC del Pla de Palau (Girona), els dies 22 i 26 de novembre.

A la primera sessió vam fer l’estrena a la ciutat de Girona. del documental Alter Nativas Construint futurs possibles, dirigit per Agustí Corominas i Juan del Río. Hi vam poder veure, arreu de l’estat espanyol, un seguit d’iniciatives inspiradores que JA treballen per a les transformacions diverses de caire ecosocial que fan falta. Experiències com Cardedeu en transició, Moviment Ecolocal Mallorquí, Turutaires, Proyecto la Kosturika, Cooperativa de vivienda Entrepatios, La Magrana Vallesana, i molts d’altres, van desfilar davant dels nostres ulls, amb l’acompanyament de l’Agustí Corominas. Va ser estimulant veure i comentar iniciatives que, sovint sense fer soroll, ens recorden que «molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món», proverbi africà que ha inspirat el documental.

Va ser molt enriquidor saber com s’ha fet, col·laborativament, amb motivació intrínseca i mínims mitjans, un documental que esdevé, per ell mateix, un projecte exemplificador més!! El mosaic d’iniciatives pertany, principalment, a l’àmbit agroecològic i dels serveis. Què passa amb els sectors industrial i tecnològic? L’Agustí ens va parlar d’altres experiències poderoses, més enllà la península, com pot ser la Via Campesina, que contribueix a bastir una via esperançadora i viable.    

La segona sessió va ser el dia 26 i a la taula es volia desafiar TINA – acrònim de la sentència “There Is No Aternative” amb què va justificar la dama de ferro britànica del segle XX l’aplicació d’estrictes receptes neoliberals, tan ben rebudes a bona part del planeta. S’hi va exposar com les polítiques que s’apliquen fa dècades, ens han conduït a la situació actual, en els tres àmbits d’expertesa dels participants. Així, l’Antonio Turiel, físic, matemàtic i oceanògraf, va denunciar la situació energètica i de crisi mediambiental; l’Edurne Bagué – antropòloga, coordinadora de la Comunalitat del Güell i impulsora de l’Observatori de l’aigua de Girona, s’hi va afegir referint-se a la governança de l’aigua i en José Carlos Ramos – economista i enginyer, professor de la UOC i activista de l’Economia del Bé Comú, va entomar les alternatives econòmiques que s’estan desplegant. Les seves respostes a les qüestions de la moderadora, Susana Mota, d’EBC Girona, van deixar clar que el canvi climàtic, la situació -més crítica, encara- de contaminació, la crisi energètica i de materials que ja patim i les limitacions de les energies renovables en relació amb les fòssils, ens empenyen a canvis importants per ajustar el nostre estil de vida, mantenint el benestar. Partint d’un nivell escandalós de malbaratament de recursos, és raonable apostar pel decreixement cap a maneres de fer més pròpies «d’abans», sumades a la innovació social i tecnològica, i a la promoció de la comunitat, posant la diana en el les persones i el bé comú. 

L’aigua, un altre element crític malbaratat, pateix de sobreexplotació dels aqüífers, la minva de qualitat de l’aigua, lligada a la de quantitat, el paper galdós de l’agroindústria, les dades poc clares de la gestió de tot plegat… Ara mateix tenim reptes com saber aprofitar les alternances entre inundacions i sequeres, posar la mirada en l’aigua com a bé comú i relacionar-nos-hi com a tal, i com a medi natural de vida… I d’oportunitats com l’incipient Observatori de l’aigua a Girona (amb previsió que esdevingui supramunicipal) i el vincle entre la custòdia dels rius i els micropobles. En definitiva la necessitat urgent d’un canvi de focus tot posant les persones al centre… Que ens calen canvis socials i culturals ja, però aquests es couen a foc lent.

Les alternatives des de l’economia passen per acabar amb el PIB com a indicador – fals – «de benestar», aprofundir en la Corporate Sustainability Reporting Directive – coneguda com a CSRD – i els estàndards de sostenibilitat de la Unió Europea i, sobretot, canviar les maneres d’entendre i explicar el món. L’economia està subjecta als valors humans fonamentals i ens cal canviar de mentalitat en aquest sentit de manera imminent, ja que els canvis culturals reals, com dèiem, són lents.

Com a resum operatiu del que va sorgir al llarg de les exposicions i de les converses de tot el cicle, diríem que ens cal treballar en comunitat i de manera estructurada per crear contrapoder, com ja s’està fent, sense fressa, al nostre voltant. 

L’ésser humà és empàtic i cooperatiu! Hem de seguir!

Fotos 2a sessió: Carles Palacio